 |
 |
| ENTREVISTA...
|
|
De pas pel Via Fora! |
|
|
|
| ''No hi ha cosa que estime més que el meu país,
però no l'entenc'' |
|
|
| |
|
Manresa, 4
de desembre
de 2007
El passat 20 de setembre, Miquel Gil va fer un recital al Via Fora! Manresa. Aprofitant la seva estada a la capital del Bages, Vem aprofitar per fer-li unes preguntes sobre la propera sortida del seu nou disc. |
|
| |
| P. Molt de la teva obra fins ara es presenta en relats curts, a vegades
curtíssims, i en articles periodístics. Quins avantatges té aquesta
forma per tu? Canviaràs de vehicle (literari) en un futur proper ? |
|
|
| R. Fins ara he publicat tres novel.les i cinc llibres de relats. Vaig
canviant de vehicle (literari) cada quan em sembla. En qualsevol cas,
el relat és ràpid, àgil ivibrant. És un gènere molt a prop del poema, i
encara que hi ha qui considera que és "un gènere menor", també n'hi ha
que, per pura llei del pèndol, consideren que la novel.la és un gènere
fàcil, i que el gènere autènticament meritori, diví, és el relat. També
això és mentida. |
|
|
| P. Has dit que Kafka és una influència en la teva obra. Ens en podries fer cinc cèntims, d'altres? |
|
|
| R. Quan jo era adolescent, va ser l'època del boom llatinoamericà. En
vaig quedar profundament marcat. Sobretot per Bioy Casares, Cortázar,
Cabrera Infante, García Márquez, Juan José Arreola... Altres? Italians
com Giorgio Manganelli, Dino Buzzatti, Italo Calvino. Francesos com
Raymond Queneau i Boris Vian. Americans com Robert Coover i l'últim
Donald Barthelme, el de l'època entre "Amateurs" i "Paradise". |
|
|
| P. Una part del teu treball s'ha descrit com hiperrealista. Poden existir l'hiperrealisme i l'humor l'un sense l'altre? |
|
|
| R. L'humor sense l'hiperrealisme, sí. Però l'hiperrealisme sense
l'humor, no. En art, sense humor --un humor subtil i invisible-- no hi
ha res digne de perdurar. |
|
|
|
| Tots
els drets reservats - Tots els continguts d’aquest web són
propietat del Via Fora! |
